08 abril 2008
18 novembre 2007
Temperatures
Powered by ScribeFire.
Bloguejat per
DeckerParsec
a les
18:35
1 comentaris
31 octubre 2007
Viquipèdia i Wikipedia (3)
Bloguejat per
DeckerParsec
a les
18:07
0
comentaris
11 maig 2007
Viquipèdia i Wikipedia (2)
Doncs sí, ja he penjat l'article "Obi" a la Viquipèdia. Aquí teniu dues imatges:
Bloguejat per
DeckerParsec
a les
18:47
2
comentaris
28 març 2007
Flipo
Powered by ScribeFire.
Bloguejat per
DeckerParsec
a les
23:43
1 comentaris
07 març 2007
Viquipèdia i Wikipedia (1)
Bloguejat per
DeckerParsec
a les
20:41
26 febrer 2007
Performancing
Bloguejat per
DeckerParsec
a les
21:56
0
comentaris
19 desembre 2006
10 octubre 2006
Això és una introducció a la Sibèria de Sibèria.
La República de Sakhà (Iacútia): Entre el Turquestan i el nord d'Àsia.
* Extracte de l'article de Bruno de Cordier (traduït de l'anglès per DeckerParsec).
Tan gran com l'Índia i tan despoblada i remota com Islàndia. Aquest podria ser un bon resum de la República de Sakhà (Iacútia). El país és, de llarg, la més gran de les repúbliques autònomes de la Federació Russa. A més, és molt rica en recursos naturals i més al nord d'Àsia que la Rússia europea. Però si la República Sakhà s'anomena d'aquesta manera és perquè és la terra dels sakhàs, que formen la vasta majoria de la seva població indígena. Davant el llegat de segles de colonització russa, els sakhàs es troben amb el repte de consolidar-se en un entorn internacional modificat.
Història
Orígens
Els sakhàs són actualment la segona comunitat indígena més nombrosa de Sibèria, després dels buriats. Malgrat el seu confús origen, és gairebé segur que són descendents dels nòmades turcs relacionats amb els iugurs i els kirguizos, i originalment vingueren de la regió del llac Baikal. Del 1410 en endavant, durant els temps turbulents que seguiren a la caiguda de l'imperi mongol, els antecessors dels sakhàs van ser retirats cap al nord pels invasors mongols-buriats, i van acabar a la conca sud del riu Lena. Un cop allà, subjugaren pobles siberians com els evenkis i els iukaguirs i gradualment es van anar barrejant amb altres habitants de Sibèria. Aquesta fusió ètnica resultà en els sakhà d'avui en dia.
La llengua sakhà és la branca més remota del grup de les llengües turques. El sakhà pertany a la branca nord oriental, que també comprèn el iugur, el tuví, el khakàs i l'altai. Tot i això, comparat amb aquestes altres llengües, el sakhà és bastant diferent, degut bàsicament a que presenta una gran quantitat de components del llenguatge dels habitants autòctons de Sibèria, així com també a la llunyania de la regió on es desenvolupà el sakhà. Per això és una llengua difícil d'entendre per als parlants de les llengües turques de la branca principal, com el kazakh o el tàtar.
Economia i societat tradicionals
Una altra característica dels sakhàs és caràcter de la seva societat tradicional, basada en tres elements principals:
El primer era una economia basada en la cria nòmada de cavalls i rens, la caça i la pesca. La cria de cavalls pot ser bastant comuna en els pobles turcs, però en aquesta part de Sibèria és única.
El deteriorament de l'estil de vida nòmada dels sakhàs començà després del 1850, quan una part de les tribus sakhàs comencen a canviar cap a l'agricultura per la demanda dels colonitzadors russos de la part sud de les valls del Lena. La col·lectivització, entre el 1930 i el 1933, va acabar d'enfonsar l'economia tradicional. La majoria de nòmades sakhàs van ser assentats per força, deportats, o bé forçats a treballar a les granges estatals, amb un nivell molt alt d'explotació de matèries primeres i la importació d'indústria pesant va trastornar severament el medi dels nòmades sakhàs.
El segon element principal de la societat sakhà tradicional era l'autoritat dels tojon o cabdills tribals, que emfatitza el caràcter tribal de la societat sakhà. Així, rarament hi havia un cabdill de khan, només un consell de tojons i la predominança de la tribu del khangala principal. En aquest aspecte la societat sakhà s'assembla a la dels turcmans, la societat tribal dels quals és també dominada per la tribu del tekke principal.
Finalment, el tercer element de la societat sakhà era una religió animista molt desenvolupada. El nucli d'aquesta religió és el culte al paradís (cel), basat en el treball del “creador blanc”: Er Toyen. Juntament amb la llengua sakhà, aquesta religió era realment l'únic nexe entre totes les tribus nòmades, creant d'aquesta manera la nació Sakhà i distingint-la una vegada més de la majoria de pobles turcs, que professen l'islam.
Bloguejat per
DeckerParsec
a les
19:04
2
comentaris
04 octubre 2006
Per començar:
Temps a la capital de la República Sakhà (Iacútia)
![]()
Bloguejat per
DeckerParsec
a les
19:52
0
comentaris

